Els 

Els somnis i la vida

Un dia, en la solitud d’un poble de la Manxa, un home va somniar que era un cavaller i va fer del seu somni la seva vida. Una vida que volia imitar els llibres, entre els quals, el que explicava la història d’un cavaller bretó que enamorà Carmesina, deslliurà l’Imperi Grec i acabà morint al llit d’una pneumònia. Perquè aquest és, en definitiva, el destí dels somniadors: tenir una mort senzilla, al llit i després d’haver fet testament. Com la que tingué Alonso Quijano. Però per un temps ell fou qui va vèncer els gegants i rendí Dulcinea. Que ella fos una noia de dubtosa reputació o que els gegants fossin molins no afecta, en el fons, el somni de l’ “hidalgo” a qui la literatura, els llibres, donaren la possibilitat de ser molts homes. Cervantes va reconèixer en el llibre de Joanot Martorell un antecedent de la seva pròpia obra. I és que la vida de l’autor del Tirant, que morí pobre i mai no va seduir cap Carmesina, s’assembla una mica a la del Cervantes assetjat pels deutes i una mica amargat pels disgustos que li donaven les dones de casa seva, de malnom, les “cervantas”. Martorell i Cervantes van somniar un dia ser cavallers, però sabien que el plaer del somni es completa en la vida quotidiana, un món en què els herois moren al llit. A nosaltres ens queda el recurs de riure amb les sortides de Sancho Panza o amb les entremaliadures obscenes de Plaerdemavida i de pensar que és en els llibres on els somnis ens expliquen la vida.